El paisatge espiral: Acció infinita!

14a trobada internacional de poesia d'acció i performance

El paisatge espiral: Acció infinita!

Sembla que la història es repeteix. Anem fent cercles, però aquests cercles tenen una
dinàmica espiral; cíclicament retornem al mateix radi però en una altre dimensió amunt o
avall…El 28 de juliol de 1968 Man Ray va retratar Duchamp a Cadaqués amb el seu
darrer pastís d’aniversari. L’enquadrament de la foto talla el cap de Duchamp i es centra
en el pastís que porta escrit el seu nom i que sosté entre les cames. L’angle inferior
esquerra de la foto, de forma una mica forçada, mostra un rar readymade anònim; un plat
de la Bisbal amb la típica decoració espiral, eco pop de totes les espirals duchampianes…
La Muga Caula fa una nova volta en aquesta espiral i ja en son 14!. Duchamp, pare
inconscient de l’art d’acció, ens mena, però no ens ordena, i així fem el que volem si bé
commemorem el 50 aniversari de la seva mort i celebrem el centenari del seu quadre més
estrany; Tu m’ que d’entre d’altres aportacions va introduir simultàniament amb Zara i
Hausmann la manicula dins la iconografia Dadà; aquella mà que assenyala; guia de
l’antiforma. Els artistes de la Muga Caula segueixen, o no, la manicula Dadà, mengen, o
no, del pastís del Marcel i giren feliços en l’espiral transtemporal de la trobada escollint el
seu radi preferit on expressar-se i/o comunicar.
La nostre espiral artística sent les reberverancies d’altres espirals paral·leles; les de Síria,
que encongeixen el cor, l’enèsima reelecció de Putin, que emboteix el cap, les aberracions
jurídiques de Llarena, que glacen la sang i mil més. Què pot fer la nostre espiral vers
d’aquest temibles reberverancies?; doncs vibrar amb l’art i buscar un nou paisatge humà.

Noticies

Programa2018