Analía Beltrán i Janés

(Madrid)

He oblidat l’objecte artístic per esdevenir- lo. No signi ca que vulgui parlar de mi com a individu, sinó que m’expresso a través de la meva visió, condicionada per la meva identitat. L’art és, a la meva vida, un corrent altern de comunicació: de la mateixa manera com la literatura, especialment la poesia, inspira el meu treball, espero que també us enriqueixi a vosaltres i con guri un acte col·lectiu.

Veure més »

Ann Noël

(Anglaterra/Alemanya)

Exploro l’ús del llenguatge en la cultura popular i la publicitat entrellaçant, en un diàleg irònic, els eslògans que es desenvolupen per vendre productes i, sovint, els mateixos productes, per crear “obres d’art”. Les peces de veu són de naturalesa molt més personal. Canto i corejo textos creats amb paraules i frases que no tenen necessàriament un signi cat o una traducció.

Veure més »

Ben Patterson

(EUA/Alemanya)

Noms d’algunes granotes mascotes… Abby Action Agnus Amazonia, Babe Blues, Brothers Benji Bumpy, Candy Casper Carmine, Daphne Darty Darwin Ducky, Einstein Eden Evita, Fatso Fearless Freddy, Garfield Gherkin Godzilla, Hercules, Hector Hopscotch, Iggy Indigo Ivan, Jinky Joey Jojo, Karma Kermit King, Leaper Leafy Lucky, Madalynn Marie Max, Napoleon Neon Noodles, Oliver Oscar Orion, Peabody Peanuts Pixie…

Veure més »

David Caño

(Països Catalans)

Com el viure o el néixer em vaig anar sentint còmode amb la poesia, la música, la creació, que era una altra forma de mirar, molt natural, molt d’anar fent perquè sí. Amb aquest autodidactisme, he anat escrivint llibres i dient-los ara per aquí ara per allà, a voltes sol i d’altres acompanyat, mirant d’integrar aquest art de la quotidianitat amb la misèria quotidiana (des d’)on (sobre)vivim i ens revoltem.

Veure més »

Dolors Miquel

(Catalunya)

A la meva poesia la presència de la paraula és com la presència d’un cadàver en una safata, salpebrat i cuinat enmig d’un somni profund. Però allò que és la meva poesia no és aquest cadàver sinó l’ànima que ningú ha vist però que hi és, encara que ja no dins el cadàver.

Veure més »

Franzisca Siegrist

(Suïssa/Noruega)

Vaig néixer a Suïssa, he crescut a Espanya i ara visc a Oslo (Noruega). Estic interessada per veure les possibilitats del meu cos en relació amb el temps i l’espai. L’assumpte del meu treball pot variar, però sempre es relaciona amb la vida quotidiana i amb la societat en què vivim. Els meus antecedents també m’inspiren. Com a resultat, les meves obres solen resultar absurdes i poètiques.

Veure més »

Habitual Video Team

 

Som un equip videogràfic format per Josep M. Jordana i Lis Costa el 1991. Una branca fonamental de la nostra feina és la documentació videogràfica d’actes culturals lligats a la música, la poesia i la performance. Disposem d’un arxiu de més de 1.000 gravacions. El 2012 engeguem el projecte SUMMA, a fi de convertir aquest patrimoni audiovisual en un arxiu videogràfic en línia d’accés públic i gratuït.

Veure més »

Josep Sou

(País Valencià)

A poc a poc tot neix. La vida i les seues conseqüències; els ritmes de l’existència; les veus i els silencis; els afectes; l’energia que ens cal per al combat diari; la llum i la manca de claredat; les esperances vençudes. La data de caducitat regeix les hores. Oblit: cap mot dibuixa millor la mort dels dies pretèrits. Sempre és/ ai!/el mateix viatge/temps vençut/llunyà i perifèric.

Veure més »

Laura Corcuera

(Espanya)

En el meu treball barrejo les arts, les ciències i la comunicació. Ho faig des del joc. Des de l’aquí i l’ara, la presència del cos humà s’acciona com a part d’un ecosistema complex. Comparteixo la meva vulnerabilitat en clau de performance a través del gest viu, a través dels solcs de la vivacitat. M’interessa crear comunitats per ser més vulnerables, no pas per ser més forts.

Veure més »

Martine Viale

(Canada/França)

El meu treball subratlla la banalitat i el buit entre accions alhora que hi dirigeix l’atenció Faig servir la resistència i el temps per investigar el potencial del diàleg entre el meu cos, el cos de l’espectador, els objectes i l’arquitectura. M’interessa el concepte de capacitat d’intercanvi, em proposo desafiar la línia entre l’espai de l’acció i l’espai de la no-acció.

Veure més »

Mireia Zantop

(Catalunya/Alemanya)

Amb les mans, el cos, les persones i l’entorn dibuixo les relacions invisibles i desdibuixo les impossibles. El procés té sentit en l’art d’acció, on tot és present. Treballo els llenguatges que envolten la identitat cultural i em relaciono amb objectes i estructures simbòliques per obrir fronts conscients, per necessitat dimensional o per pur plaer poètic.

Veure més »

Paco Justicia

 

Experiències congelades en ales de paper, fotogra a que no menteix. Art plàstic, que dibuixa el que veu l’ull, mentint a la mà, en prendre possessió del pensament subjectiu, que la càmera no posseeix. Treballo en la línia de fusió entre aquests dos mons, fent servir el sensor de realitat, sempre des de la introspecció personal en la recerca del meu ser, el meu entorn i la meva percepció.

Veure més »

Pedro Deniz

(Canarias)

Sóc un artista interdisciplinari inquiet. De la performarnce-art m’interessa i exploro les maneres de relacionar-nos, en diferents contextos, com ara el temps i l’espai, el seu cos social i físic; aquesta misteriosa connexió amb l’“ara”. Una mena de lloc on descobrir els límits i ponts de diàleg amb l’altre.

Veure més »

Rita Rainho

(Portugal/Cabo Verde)

El meu treball performatiu aborda la inquietud de ser estranger/a. Em permet viure al meu cos, com a ens polític, la migració, entesa com a moviment espacial, temporal, social i cultural. És, doncs, un fet vinculat a relacions de poder. Assumeixo que el poder no ens és aliè, ens constitueix. Conèixer-ne les relacions (em) provoca el compromís actiu per transformar-les.

Veure més »