Adelaide Maresca

(Itàlia, Catalunya)

Hi ha arbres que són persones quietes, i hi ha persones que són arbres que caminen; jo sóc aquesta. Com el mitològic Argo, hi ha ulls que miren el real i l’irreal des de diferents punts de tot el meu cos. Les meves accions són arrelades a la natura i observen l’espectador.

Veure més »

Analía Beltrán i Janés

(Madrid)

He oblidat l’objecte artístic per esdevenir- lo. No signi ca que vulgui parlar de mi com a individu, sinó que m’expresso a través de la meva visió, condicionada per la meva identitat. L’art és, a la meva vida, un corrent altern de comunicació: de la mateixa manera com la literatura, especialment la poesia, inspira el meu treball, espero que també us enriqueixi a vosaltres i con guri un acte col·lectiu.

Veure més »

Ann Noël

(Anglaterra/Alemanya)

Exploro l’ús del llenguatge en la cultura popular i la publicitat entrellaçant, en un diàleg irònic, els eslògans que es desenvolupen per vendre productes i, sovint, els mateixos productes, per crear “obres d’art”. Les peces de veu són de naturalesa molt més personal. Canto i corejo textos creats amb paraules i frases que no tenen necessàriament un signi cat o una traducció.

Veure més »

Ben Patterson

(EUA/Alemanya)

Noms d’algunes granotes mascotes… Abby Action Agnus Amazonia, Babe Blues, Brothers Benji Bumpy, Candy Casper Carmine, Daphne Darty Darwin Ducky, Einstein Eden Evita, Fatso Fearless Freddy, Garfield Gherkin Godzilla, Hercules, Hector Hopscotch, Iggy Indigo Ivan, Jinky Joey Jojo, Karma Kermit King, Leaper Leafy Lucky, Madalynn Marie Max, Napoleon Neon Noodles, Oliver Oscar Orion, Peabody Peanuts Pixie…

Veure més »

Clara Garí & Mar Serinyà

(Catalunya)

Arts visuals i culinàries

Estem experimentant juntes amb les fronteres i les frontisses dels sentits: entre mirar i veure, sentir i escoltar, olorar i ensumar, tastar i degustar, acariciar i tocar, menjar i alimentar. I més i encara més: entre sentir i pensar, entre sentir i significar, entre sentir i alegrar-se’n, entre sentir i agradar. Som Mar i Clara, i us convidem a taula, a la Muga dels Sentits.

Veure més »

David Caño

(Països Catalans)

Com el viure o el néixer em vaig anar sentint còmode amb la poesia, la música, la creació, que era una altra forma de mirar, molt natural, molt d’anar fent perquè sí. Amb aquest autodidactisme, he anat escrivint llibres i dient-los ara per aquí ara per allà, a voltes sol i d’altres acompanyat, mirant d’integrar aquest art de la quotidianitat amb la misèria quotidiana (des d’)on (sobre)vivim i ens revoltem.

Veure més »

Dolors Miquel

(Catalunya)

A la meva poesia la presència de la paraula és com la presència d’un cadàver en una safata, salpebrat i cuinat enmig d’un somni profund. Però allò que és la meva poesia no és aquest cadàver sinó l’ànima que ningú ha vist però que hi és, encara que ja no dins el cadàver.

Veure més »

Eduard Escoffet

(Catalunya)

Text, cos, veu. Respiració, arquitectura, repetició. Acció, silenci, espai. Tres coordenades per cosir un territori: cartografia. Toqueu el llibre, llegiu el paisatge. This voice is in you, this voice is in the loudspeaker. Els marges, les costures, les aigües barrejades. Puc fer servir la primera persona —molt abans que arribéssim, algú va enquadernar el paisatge i el va disposar davant d’on som—; però també puc oblidar-la

Veure més »

Fausto Grossi

(Itàlia, Espanya)

L’únic projecte que tinc com a esser humà és viure i tot allò que acostumem a anomenar projectes son tan sols estratègies. Estratègies que fan possible teixir el singular projecte que és viure la vida, i és allà on rau l’art.

Veure més »

Francisco Cumpian

(Espanya)

La poesia és un arma carregada de present.

No hi ha futur.

El futur és de la banca i dels polítics.

Veure més »

Franzisca Siegrist

(Suïssa/Noruega)

Vaig néixer a Suïssa, he crescut a Espanya i ara visc a Oslo (Noruega). Estic interessada per veure les possibilitats del meu cos en relació amb el temps i l’espai. L’assumpte del meu treball pot variar, però sempre es relaciona amb la vida quotidiana i amb la societat en què vivim. Els meus antecedents també m’inspiren. Com a resultat, les meves obres solen resultar absurdes i poètiques.

Veure més »

Habitual Video Team

 

Som un equip videogràfic format per Josep M. Jordana i Lis Costa el 1991. Una branca fonamental de la nostra feina és la documentació videogràfica d’actes culturals lligats a la música, la poesia i la performance. Disposem d’un arxiu de més de 1.000 gravacions. El 2012 engeguem el projecte SUMMA, a fi de convertir aquest patrimoni audiovisual en un arxiu videogràfic en línia d’accés públic i gratuït.

Veure més »

Hilla Steinert

(Alemanya)

Mitjançant el meu art vull obrir espais. Entrades al teu propi paisatge interior on la visió i la realitat es fonen.

La meva feina n’és l’eina. Experimentes alguna cosa en mirar-la i et fas una idea del que és. Que podria ser diferent de la meva. Totes dues són vertaderes ja que tots dos l’hem percebuda. El que queda és un record, una emoció, el que ens mena, en totes direccions, als amplis camps del que no està subjecte.

Veure més »

Inari Virmakoski

(Finlàndia)

Endavant però cap enrere.

“Per què només descansem en pau?

Per què no vivim també en pau?”

Els meus cabells voleiaven en farinetes de civada i en recollia una mica, com un paquet.

Veure més »

Josep Sou

(País Valencià)

A poc a poc tot neix. La vida i les seues conseqüències; els ritmes de l’existència; les veus i els silencis; els afectes; l’energia que ens cal per al combat diari; la llum i la manca de claredat; les esperances vençudes. La data de caducitat regeix les hores. Oblit: cap mot dibuixa millor la mort dels dies pretèrits. Sempre és/ ai!/el mateix viatge/temps vençut/llunyà i perifèric.

Veure més »

Juliette Murphy

(Anglaterra, Catalunya)

Veig el meu procés creatiu com analògic a la llibertat de pujar i baixar escales amagades, de construir-les, d’asseure-m’hi, analitzar-les, desconstruir-les, dormir-hi sota, reconstruir-les, remenar-les de baix estant, projectar-les, destruir-les, refer-les, remodelar-les, imaginar-les, o no.

Veure més »

Laura Corcuera

(Espanya)

En el meu treball barrejo les arts, les ciències i la comunicació. Ho faig des del joc. Des de l’aquí i l’ara, la presència del cos humà s’acciona com a part d’un ecosistema complex. Comparteixo la meva vulnerabilitat en clau de performance a través del gest viu, a través dels solcs de la vivacitat. M’interessa crear comunitats per ser més vulnerables, no pas per ser més forts.

Veure més »

Marina Barsy Janer

(Puerto Rico, Catalunya)

La paraula sense acció és buida,
l’acció sense paraula és cega,
la paraula i l’acció fora de l’esperit de la comunitat estan mortes.
(Pueblo Nasa, Colòmbia)

Exploro la soma-política de la trobada orquestrant espais de tensió i negociació: humà/animal, subjecte/objecte, comunal/individual, vida/mort, són algunes dicotomies que es tornen borroses…

Veure més »

Martine Viale

(Canada/França)

El meu treball subratlla la banalitat i el buit entre accions alhora que hi dirigeix l’atenció Faig servir la resistència i el temps per investigar el potencial del diàleg entre el meu cos, el cos de l’espectador, els objectes i l’arquitectura. M’interessa el concepte de capacitat d’intercanvi, em proposo desafiar la línia entre l’espai de l’acció i l’espai de la no-acció.

Veure més »

Mireia Zantop

(Catalunya/Alemanya)

Amb les mans, el cos, les persones i l’entorn dibuixo les relacions invisibles i desdibuixo les impossibles. El procés té sentit en l’art d’acció, on tot és present. Treballo els llenguatges que envolten la identitat cultural i em relaciono amb objectes i estructures simbòliques per obrir fronts conscients, per necessitat dimensional o per pur plaer poètic.

Veure més »

Paco Justicia

 

Experiències congelades en ales de paper, fotogra a que no menteix. Art plàstic, que dibuixa el que veu l’ull, mentint a la mà, en prendre possessió del pensament subjectiu, que la càmera no posseeix. Treballo en la línia de fusió entre aquests dos mons, fent servir el sensor de realitat, sempre des de la introspecció personal en la recerca del meu ser, el meu entorn i la meva percepció.

Veure més »

Pedro Bericat

(Espanya)

Romandre a l’escolta atenta del so primordial, AM ona curta, AOUMRESPIRACIÓ

Veure més »

Pedro Deniz

(Canarias)

Sóc un artista interdisciplinari inquiet. De la performarnce-art m’interessa i exploro les maneres de relacionar-nos, en diferents contextos, com ara el temps i l’espai, el seu cos social i físic; aquesta misteriosa connexió amb l’“ara”. Una mena de lloc on descobrir els límits i ponts de diàleg amb l’altre.

Veure més »

Petra Vlasman

(Països Baixos, Catalunya)

L’ART

Reanimo fotografies, dono nova vida a objectes, persones, animals i espais. Fotografiant fotos, la realitat i la representació de la realitat es barregen.

L’ACCIÓ

Capto performances, happenings o instal·lacions on la gent que he convidat a escena pot interactuar.

L’EDUCACIÓ

Utilitzo la càmera com una eina per expressar-me, per aprendre a mirar i seleccionar bé, per perllongar o escurçar el temps.

 

 

 

 

 

 

Veure més »

Pia Sommer

(Chile, Catalunya)

Treballo peces de comportament alliberat: fonografies i poemes posats en llibertat. Dibuixos partiturials. El meu treball és arribar a la gent, comunicar. També és happening. Temps i espai col·laboren amb el fet entròpic, en què l’alliberament de l’energia de certs estats de no equilibri em permetin aquesta fuita meravellosa, aquesta espècie de ciència de l’alliberament del comportament de la paraula

Veure més »

Rita Rainho

(Portugal/Cabo Verde)

El meu treball performatiu aborda la inquietud de ser estranger/a. Em permet viure al meu cos, com a ens polític, la migració, entesa com a moviment espacial, temporal, social i cultural. És, doncs, un fet vinculat a relacions de poder. Assumeixo que el poder no ens és aliè, ens constitueix. Conèixer-ne les relacions (em) provoca el compromís actiu per transformar-les.

Veure més »

Souad Douibi

(Algèria)

En la meva feina de performance em baso en l’escriptura per expressar les meves idees i enganxo etiquetes a les parets, voreres i fins i tot als cossos de la gent. Dissenyo un vestit i un maquillatge per a cada performance perquè s’adigui al lloc i hi destaqui. Les performances a ciutat m’han orientat cap a una reflexió social i humana sobre aquest art allà on estic.

Veure més »

Venivinum

(Catalunya)

(Salvador Giralt, Marc Egea i Jordi Rallo)

Grup musical

Maridatge perfecte: la viola de roda de Marc Egea, la taula índia de Jordi Rallo i la poesia de Salvador Giralt i dels savis del món al voltant d’unes copes de vi.

Us cantarem i us recitarem versos apassionats, històries d’amor i acudits per riure. Us parlarem del temps que fuig i de l’alegria de viure. Un cosmos al voltant d’una ampolla: un escenari còsmic com una imago mundi.

Veure més »

Xavier Moreno

(Catalunya)

Em resulten confuses les diferències entre document, obra d’art, ficció. Per a mi hi ha factors més significatius, com la relació entre la fotografia i el cinema. Com funcionen junts, però de forma diferent. Fins i tot contrària. Existeix cinema en la fotografia i fotografia en el cinema. M’agrada buscar certs límits, que són invisibles, i que només la càmera i la imatge que en surt poden mostrar.

Veure més »