Natàlia Espinet i Vallès

Del silenci estant escric amb el cos i després les paraules a l’espai cru de tornar a començar. Recol·lecto. Pausa. Dic el buit que m’omple les orelles. Danso el cos que se’m desfigura. Canvio la mirada. Surt del cos la veu a l’aire, precipici llarguíssim. Silenci. Truc o maldestre. Lliura el cos als cossos perspectiva, entre volum, densitat, llum una part de l’acció, entre ara i esdevenir una part de l’acció.