Presentació del cartell de la 13èna edició de La Muga Caula

05 ISIL SOL VIL2 foto Joan Casellas Arxiu Aire04 MARINA BARSY JANER Foto Pablo Hermann

Títol: CONFINS ARDENTS   

Autors:  Marina Barsy Janer (Puerto Rico) i Isil Sol Vil (Catalunya)

dijous 6 de juliol de 2017 a les 19.00 h

Museu de l’Empordà. La Rambla, 2. 17600 Figueres

Després del primer cicle històric dedicat a Duchamp (2005) Man Ray (2006) i Dalí (2007)la Muga Caula inicià un segon amb una sèrie de cartells d’autor realitzats en exclusiva per la Muga Caula de la mà de figures rellevants dins del món de la poesia d’acció i la performace. Els primers tres cartells son obres de poesia visual de Julien Blaine (2008), Esther Ferrer (2009) i Bartolomé Ferrando (2010). I iniciem un tercer cicle amb foto-accions de artistes com Nieves Correa (2011),Fina Miralles (2012), Denys Blacker (2013), Concha Jerez (2014), Carles Hac Mor (2015) i Ben Patterson (2016).

Totes aquestes obres a més de ser difoses amb format cartell, programa de mà i postal son objecte de dues edicions gràfiques numerades i signades (una de 120 exemplars mida 30×45 cm i una de 5 exemplars 70×100 cm) que constitueixen la particular col·lecció d’art d’acció de la Muga Caula. Amb virtut de la col·laboració de la Muga Caula amb el Museu de l’Empordà des de l’any 2007 el primer exemplar de cada una d’aquestes edicions passa al fons del museu que l’any passat va organitzar una petita mostra amb aquest fons; “Els cartells de la Muga Caula”.

La Muga Caula ha produït obres ja icòniques com El retorn de Fina Miralles (2012) la primera obra d’acció en la natura, després de trenta anys, d’aquesta destacada artista de l’art conceptual català o La cadira com seu (Al·legoria de l’ou com balla) del poeta Carles Hac Mor (2015) que immediatament després de la nostre edició va ser objecte de diverses portades en llibres i revistes entre els quals el seu llibre pòstum Escriptures alçurades de l’Editorial Rata de la Enciclopèdia Catalana i finalment l’any passat The kaiser plays violin darrera obra del mestre Fluxus Ben Patterson que amb motiu de la seva sobtada mort ha estat exposada en diversos homenatges a Wiesbaden, Milà i Nova Iork.

Aquest any ens plantegem un nou repte i La Muga Caula, enceta un quart cicle tot apostant per donar visibilitat a artistes emergents Els artistes seleccionats hauran de fer una residencia de dues setmanes a Les Escaules amb l’objectiu de produir l’obra en el territori al qual La Muga Caula esta estretament lligada. La producció del cartell seguirà les pautes ja establertes de ser una obra inèdita produïda en exclusiva per La Muga Caula i editada com a cartell i com obra gràfica numerada i signada amb dipòsit del primer exemplar al fons del Museu de l’Empordà

Autors del cartell de La Muga Caula 2017

MARINA BARSY JANER x ISIL SOL VIL

Marina Barsy Janer (Puerto Rico) i Isil Sol Vil (Catalunya) son els autors del cartell d’aquesta 13a edició amb la foto-acció CONFINS ARDENTS . El seu treball en equip es fonamenta en l’experiència del cos del qual busquen els límits físics. Emmirallant-se l’un en l’altre cercant l’equilibri tant físic com mental i la fusió dels cossos i amb la natura.

Biografia i línia de treball

MarinaBarsy Janer (1988, San Juan, Puerto Rico)Isil Sol Vil (1982, Igualada, Catalunya) són artistes, curadors i investigadors de la performance. Directors d’EMPREMTA festival internacional de performance i organitzadors al centre cultural MATERIC.ORG. Comencen el seu treball conjunt l’any 2015 seguint una filosofia d’Amor Subversiu i Cures extremes. Han presentat obra en galeries, museus, universitats, simposis, festivals i en espais urbans a Catalunya, Espanya, Xipre, Regne Unit, Alemanya, Grècia, Colòmbia, Argentina i Perú.

Artistes de performance trobats. Procedents de mons tan dispars com l’acadèmia i el carrer, Amèrica Llatina i Europa, el masculí i el femení. Les seves pràctiques individuals convergeixen en entendre l’art com un acte transgressor.

Aquest acte transgressor s’evidencia i es posa de manifest a partir de l’entremesclament de les seves pròpies psiques, cossos, sensualitats i afectivitats extremes, amb això, eliminen la concepció dual de l’ésser. Mitjançant la mimetització es traça el camí a la supressió de l’ego, i l’aparició de l’ésser anonimal, desheretat de qualsevol títol individual o diferencial. Entenen la mimesi, no com a imitació, sinó com un vincle cap a la desconstrucció de la noció moderna de l’individu (neoliberal).

La seva pràctica artística porta a l’extrem la mimetitza cio dels cossos en un espai específic i en un entorn determinat. Exploren sensibilitats alternes que desafien les cronologies històriques imposades i destrueixen la dicotomia home o/i dona. Les seves peces s’emmarquen en la necessitat d’establir una mateixa connexió i ritme corporal de pura escolta. No són dos cossos, no són dos artistes, són el cos en un espai, un temps i una presència. El seu punt d’unió, com a punt de fuga, és un bategar constant on la pluripresència del cos, la destrucció fronterera i la descolonització cos-ment és un acte de rebel·lia i subversió.